Meditar i escriure

Escriure, el que sigui, és un exercici d’introspecció com el que podria ser meditar. És tirar cap endins, observar què tens i deixar-ho anar. Algunes vegades, escriure pot ser carregós i desesperant, sobre tot quan no hi ha idees, manca d’inspiració i pànic al full en blanc.

Diria que, poc o molt, si ets dels que t’agrada escriure, segur que has passat per algun d’aquets estats. És per això que tinc ganes d’explicar-te per què, per mi, meditar i escriure van tan units.

meditar i escriure | jmbcopy
meditar i escriure

L’important és el fet d’escriure i fer-ho regularment

Amb el temps que fa que escric, i és igual el que escrigui -l’important és el fet d’escriure i el fer-ho regularment-, he anat descobrint diferents mètodes, pautes o hàbits que m’han permès agilitzar la feina d’escriure:

des de trobar un bon racó on m’hi sento a gust, fins a la creació d’una sèrie de “rituals” per posar-me en dansa i mantenir l’embranzida un cop s’han engegat els motors de la creació.

El temps i la pràctica és el que acaba proporcionant-te tot el que cal per convertir-te en un escriptor que puguis escriure, no en un escriptor que vulguis escriure però que per A o per B, sempre troba un impediment per no fer-ho.

Posar-te a escriure sense seguir cap pauta et portarà inevitablement al fracàs, i acabaràs pensant que no serveixes per això, quan l’únic que passa és que no has invertit temps en investigar què necessites per començar a fer-ho.

Aquella trobada amb un estat conscient diferent va marcar un punt d’inflexió a la meva vida

I és aquí on, en el meu cas, entra en joc la meditació.

Fa més d’un parell d’anys que vaig posar-me a meditar per recomanació d’algú que em feia teràpia, i des de llavors que no ho he deixat. Aquell mateix any vaig fer un recés de 10 dies per adquirir millor pràctica en això de la meditació en un centre Vipassana. Aquella trobada amb un estat conscient diferent, desconegut fins llavors, va marcar un punt d’inflexió en la meva vida.

La meditació, si es pren seriosament, si s’hi va al darrera i es despulla de tot el misticisme que sovint la guarneix i que ajuda ben poc a que se’n faci un bon ús, és molt profitosa en tots els aspectes de la vida de qualsevol que s’hi endinsi.

Res dolent pot passar-te per culpa de meditar, igual que tampoc tindràs més sort ni seràs més feliç que abans de posar-t’hi; la meditació té a veure amb l’essència de cadascun de nosaltres i no amb el que ens envolta.

Escriure és un bon exemple de mindfulness

I ha estat arrel de meditar que he anat millorant les meves estones d’escriptura. A més a més, podem considerar que escriure ja és una forma de meditar, o un estat on tota l’atenció es focalitza en un sol acte; el mindfulness va d’això, i escriure n’és un bon exemple; mentre escric no faig res més que escriure, i amb el temps, els veïns es poden estar escridassant que, no és que no els senti, és que els incorporo al meu estat de catatonia creativa de tal manera que no em molesten.

Recordo quan començava a escriure, aquelles tardes d’estiu xafogoses o aquelles matinades d’hivern glaçades, que ho feia amb la pressió de que si no m’afanyava a escriure alguna cosa, aviat se’m faria l’hora de marxar a treballar o la canalla es despertaria i s’hauria acabat.

Això, per sort, ja no em passa. Ara també escric per a mi, perquè m’agrada, però ara també ho faig de portes enfora; tinc un web, publico contingut al blog, tinc les xarxes socials i redacto textos per aquells que volen millorar els seus webs i es deixen guiar pel meu instint i els meus coneixements. La cosa, ara, va de debò. I si ho puc fer, en part, és gràcies a saber trobar les pauses adequades i els silencis que he après a cercar amb la meditació.

Destriar, eliminar, escollir, però fent-ho en silenci i a través del pensament

Si per una cosa haig d’estar agraït a la meditació, a l’hora de relacionar-la amb l’escriptura, és pel valor que he sabut donar-li als moments de silenci, a les estones que dedico a cavil·lar de cara al sostre i a les hores d’atenció que he dedicat a la lectura

Amb això vull dir que no tot s’acaba escrivint (i llegint), sinó que, destriar, eliminar, escollir, però fent-ho en silenci i a través del pensament, sense fulls al davant ni esquemes ni pluges d’idees, res de tot això, és la part més important de l’escriptura. Al final, haver descobert com és d’important el temps que no escric però que dedico mentalment a l’escriptura, és el millor regal que m’he fet mai.

Puc passar dies sencers sense escriure, rumiant, amb una història al cap, un article o una publicació a Instagram, vencent la necessitat de plantar-me davant de l’ordinador i començar a escriure, perquè sé que en el moment que cregui que m’hi puc posar de debò seré el doble de productiu que no pas si vaig escrivint i eliminant, escrivint i eliminant…

Et recomano la meditació com una eina més per aprendre a escriure millor

D’aquí que, si ets escriptor, del que sigui i faci el temps que faci que ho ets (és escriptor qui escriu), et recomano la meditació com una eina més per aprendre a escriure millor i ser més productiu. Com tot, un cop comences amb això de la meditació, no esperis resultats al cap d’una setmana, ni de dos, ni de tres. De fet, no esperis res. El millor que pots fer quan meditis, és no esperar res, i quan no meditis tampoc cal que esperis res.

Abans d’acabar, em ve al cap un llibre que he llegit fa no gaire. Potser ja te l’has llegit. Si no és el cas te’l recomano perquè hi descobriràs alguns consells de l’autor que et poden ajudar a millorar les teves històries. El llibre és “Escriure: memòries d’un ofici”, de Stephen King. Et deixo l’enllaç a través del qual pots obtenir-ne informació i comprar-lo.

I si tens ganes d’escriure, no t’ho pensis més: seu i escriu.

Good writing, big selling!

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Scroll to Top
Esta web utiliza cookies propias para su correcto funcionamiento. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Privacidad
%d bloggers like this: